Rep la benvinguda al
Nadal en Valencià
¡Bon Nadal i bon Ninou!
Made in la terreta
Algunes cosetes dels valencians:
Cant de la Sibil·la
És una representació cantada tradicional al voltant de la sibil·la Eritrea, encarregada d’anunciar el juí final en la tradició pagana. Pel segle X la varen cristianitzar. Si vols vore-la, cada any se fa una representació debades en la Catedral del Cap i Casal.
casca
Coca típica valenciana en forma de rotllo. És el regal tradicional que rebien els xiquets en reixos, acompanyat d’avellanes, armeles… Hui en dia, s’ha substituït pel «Rotllo de Reis», dolç tradicional francés.
Home dels nassos
Ser mitològic que té tants de nassos com dies li queden a l’any. Viu amagat i soles ix el 31 de desembre. Molts diuen que l’han vist, ¿i tu? Si no, ¡busca’l!
olla de Nadal
Plat típic valencià per al dinar de Nadal que calfa el cos en un dia tan gelat.
pastissets de moniato
Dolcet típic valencià que no pot faltar en taula estos dies.
rosegó
Un dolcet típic valencià per al que has de tindre bons queixals.
El dia que més esperes està ací…
Que no se t’oblide enviar la carta al teu rei.

Day(s)
:
Hour(s)
:
Minute(s)
:
Second(s)
Cosetes bàsiques
Si vols rebre les estrenes has de felicitar el Nadal, ¿saps fer-ho en valencià?
¿Com felicitar?
Valencià | Castellà |
---|---|
¡Bon Nadal! | ¡Feliz Navidad! |
¡Bon Ninou! / ¡Bon Cap d’Any!* | ¡Feliz Año Nuevo! |
* Fa referència al primer dia de l’any, nomenat tradicionalment Ninou (de anni novi) o Dia de Cap d’Any. La forma ¡Feliç Any! és un calc semàntic del castellà.
Dies i celebracions
Valencià | Castellà |
---|---|
Cap d’Any | Año Nuevo |
Dia de Cap d’Any / Ninou | Día de Año Nuevo |
Dia de Nadal | Día de Navidad |
Dia de Reixos | Dia de Reyes |
Nit de Cap d’Any* | Nochevieja |
Nit de Nadal | Nochebuena |
* Tingues en compte que «cap» significa «inici», per tant, si vols referir-te al tram final de l’any, seria «fi d’any». En este cas no, perquè estem celebrant que eixa nit és l’inici de l’any. Passa igual en les formes «fi de setmana» i «cap de setmana», la primera és la forma que pareix llògica, ja que es referix al dissabte i diumenge com a part final de la setmana en la qual no es treballa. La segona forma és comuna en unes altres zones, fora del territori valencià, a on històricament tingueren més influència del judaisme, per ser el diumenge el primer dia en la seua setmana, per tant, estan referint-se a eixos dies com a principi de la setmana. 🤷♀️ Coses curioses de l’evolució de la llengua.
Més vocabulari
Valencià | Castellà |
---|---|
allumenat |
alumbrado / iluminación
|
calça | media / calcetín |
calcer | calzado |
cançó de nadal / nadalenca | villancico |
carraca | carraca |
cascavell | cascabel |
cavalcada | cabalgata |
ciri | vela |
cotilló | cotillón |
diners (pronunciat dinés) | dinero |
donyet | duende |
dotze grans de raïm | doce uvas |
embolicar | envolver |
espirit nadalenc |
espíritu navideño
|
estrenes |
aguinaldo / aguilando
|
garlanda |
espumillón / guirnalda
|
llepolies | chucherías |
massapà | mazapán |
milacre | milagro |
nadalenc | navideño |
or, encens i mirra |
oro, incienso y mirra
|
palla | paja |
pandereta | pandereta |
patge | paje |
rebre regals | recibir regalos |
rosada blanca | escarcha |
saginosa |
polvorón / mantecado
|
sarnatxo | zurrón |
sers volguts | seres queridos |
simbomba | zambomba |
Sort Grossa |
Gordo de Navidad
|
tito / titot / polit | pavo |
torró | turrón |
verdet | musgo |
visc | muérdago |
volva de neu | copo de nieve |
xanglot / arracada / penjoll | racimo |
¡Descarrega't els imprimibles!
Si et dediques a l’educació o si tan sols vols divertir-te i ensenyar-te més vocabulari.